dimarts, 20 de desembre de 2011 09:26
Diumenge passat, 18 de desembre, va tenir lloc a Palamós el tradicional Concert de Nadal amb La Principal de la Bisbal. L’Agrupació Sardanista Costa Brava i la formació bisbalenca van preparar un atractiu programa que, un any més, omplí el Teatre Auditori La Gorga.
Cançons populars, un tango i música nadalenca s’alternaren amb sardanes obligades on els solistes de La Principal hi tenien un paper destacat: el tenora Ferran Miàs amb A en Ramon Rosell, de Ricard Viladesau; el tible Lluís Pujals amb la seva composició Sempre amb tu; el flabiolaire Pere Rabasseda amb Una rialleta, de Pere Rigau; o l’arrauxada Tramuntanada, d’Emili Saló, en la que els dotze instrumentistes no paren ni un moment... Cal destacar l’estrena de la sardana Maria Salomé, una magnífica obra que Josep Cassú dedicà a la seva jove. Els bisos finals també foren novedosos: la peça Nadales a Besalú, de Narcís Lagares, precedí la Marxa sobre motius populars catalans, de Joaquim Serra, i La Santa Espina, d’Enric Morera, que acabà amb tot l’auditori dempeus.
Lluís Mercader i Bravo.
Agrupació Sardanista Costa Brava. Palamós.
Darrera actualització de dimarts, 20 de desembre de 2011 11:00
dimecres, 14 de desembre de 2011 11:41
Pel proper diumenge 18 de desembre, a les 6 de la tarda, l’Agrupació Sardanista Costa Brava i La Principal de la Bisbal han preparat un excel·lent Concert de Nadal al Teatre Auditori La Gorga, de Palamós.
El programa combina una gran varietat d’estils musicals i d’autors, de manera que pugui agradar a tothom. Sardanes d’autors clàssics (El bac de les ginesteres, d’Eduard Toldrà; Endavant sempre, de Rafael Ferrer), obligades (Una rialleta, de Pere Rigau; Tramuntanada, d’Emili Saló; A en Ramon Rosell, de Ricard Viladesau; Sempre amb tu, de Lluís Pujals), o noves (Maria Salomé, de Josep Cassú) amb cançons populars (La filla del marxant, La donzella de la costa, En Pere Gallerí), tangos (A media luz) i melodies nadalenques (Passeig amb trineu).
No us perdeu el Concert de Nadal a Palamós. Diumenge vinent, tots a La Gorga!
Lluís Mercader i Bravo
Agrupació Sardanista Costa Brava. Palamós.
Darrera actualització de dimecres, 14 de desembre de 2011 14:47
|
dimarts, 24 de març de 2009 16:32
Darrera actualització de dimarts, 24 de març de 2009 16:35
dimarts, 20 de gener de 2009 23:50
El seu origen és incert i molt antic. Sembla que és una dansa que com altres de la Mediterrània es ballava en cercle. Aquesta dansa es ballava al so d'un conjunt d'instruments rudimentaris, el flabiol i el tamborí, la xeremia i la cornamusa. Aquesta formació musical es deia cobla de tres quartans .
Va ser en Pep Ventura (1817-75) qui, l'any 1850 va ampliar i modernitzar la cobla, introduint-hi altres instruments, en especial la tenora, creada pel rossellonès Andreu Toron. Així mateix amb una sonoritat molt més rica, va allargar la sardana, convertint-la en l' actual sardana llarga.
Per a poder-la ballar és necessari un mínim coneixement. Es balla formant un cercle , preferentment format per parelles, amb les mans enllaçades. La sardana té unes sèries de "passos" anomenats tirades. D'aquests n'hi ha de curts i de llargs. Els curts es ballen amb les braços abaixats. Cada moviment de curts dura dos compassos, un puntejant i un fent el canvi de direcció. Els llargs es ballen amb els braços enlairats. Cada moviment de llargs dura quatre compassos, tres puntejant i un fent el canvi.
El dansaire ha de seguir el ritme marcat per la música. Quan aquesta és suau el ball és tranquil i planer. Quan la música s'anima el cos es comença a estirar, elevant-se mantenint sempre un peu a terra (aire). Finalment quan la música és forta o els músics toquen tots junts fem el mateix tipus de "passos", però saltant.
Normalment les sardanes ballades tenen 10 tirades. Comencen amb una introducció del flabiol i a continuació es ballen dues tirades de curts enllaçades sense parar i dues tirades de llargs també enllaçades entre elles. Després tornem a ballar dues tirades de curts i dues de llargs, però ja per separat cadascuna d'elles. Finalment arribem a les dues últimes tirades de llargs, anomenades de contrapunt perquè van precedides d'una introducció de flabiol semblant a l'inicial.
Per a executar bé el ball de la sardana, a més de conèixer la seva mecànica, cal saber com s'acaben cadascuna de les tirades., per això hem d'aprendre a comptar-la i a repartir-la. Comptar una sardana és saber el nombre de compassos dels quals consten les tirades de curts i llargs. El repartiment és el conjunt de regles que fem servir per a acabar correctament cada tirada.
Com totes les coses, repartir una sardana és molt difícil quan no se'n sap i força fàcil quan ja se'n té pràctica. A continuació, i en forma de quadres resum, teniu una guia, extreta del llibre "El Compàs", que us pot ajudar a començar entendre com es fa per a repartir bé tot tipus de sardanes, sigui quin sigui el tiratge, seguint el mètode anomenat empordanès, que és el més comú.
Darrera actualització de dijous, 22 de gener de 2009 12:30
|
